dimecres, 24 d’octubre de 2012

Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes.


Anys enrere, els pobles del Pirineu havien estat batejats amb un renom col•lectiu, aplicat als seus veïns, que solia referir-se a les característiques, defectes i singularitats del conjunt del poble. Josep Espunyes ha recuperat els motarrots de tots els pobles de l'Alt Urgell i n'estudia la provinença amb rigor; sempre amb afany de respecte al passat i mai amb ànim de ferir susceptibilitats.

Aquest treball inclou, així mateix, tres fets que van sotraguejar el viure quotidià de la ribera del Segre al segle XIX i diversos relats, faules i llegendes que tenen per escenari les terres de l'Alt Urgell.

Aquest tresor lingüístic, històric i cultural hauria desaparegut en poc temps si no hagués estat per la voluntat tenaç de l’autor i la seva tasca acurada de recerca, que va obtenir, des del primer moment, la col•laboració d’una seixantena de testimonis sense els quals aquest llibre bellíssim i excepcional mai no s’hauria pogut escriure.

Autor: Josep Espunyes (Peramola, 1942)
És escriptor i lingüista. La seva producció literària s’inicià amb Cendra a l’abast (1968), Temps de manobre, finalista al premi Carles Riba el 1970, De l’Evangeli segons sant Lluc, primer accèssit a les Festes Fabra 1972, i Viatge al record (1974), publicades totes elles força anys més tard, a causa de la censura. Des d’aleshores la seva obra no ha parat de créixer en extensió i qualitat: Terrosset de sucre candi (1983), Un matí a Albastesa (1983), En Calçons (1984), Notes mínimes d’un paisatge (1987), La quarteta (informal) (1988), Pa d’àngel (1991, premi Les talúries 1990), Hora foscant a la ribera (1991), Baronia de Peramola (1995), Alt Urgell, plany i passió (1996), Del passat en el present (1999), Racó de calaix (1999), Segrada (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000), Trabucs i pedrenyals (2002), el recull Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes, juntament amb Jordi Pasques (2008), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008) i Masos i capmasos de la baronia de Peramola (2010).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada