dimecres, 24 d’octubre del 2012

Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes.


Anys enrere, els pobles del Pirineu havien estat batejats amb un renom col•lectiu, aplicat als seus veïns, que solia referir-se a les característiques, defectes i singularitats del conjunt del poble. Josep Espunyes ha recuperat els motarrots de tots els pobles de l'Alt Urgell i n'estudia la provinença amb rigor; sempre amb afany de respecte al passat i mai amb ànim de ferir susceptibilitats.

Aquest treball inclou, així mateix, tres fets que van sotraguejar el viure quotidià de la ribera del Segre al segle XIX i diversos relats, faules i llegendes que tenen per escenari les terres de l'Alt Urgell.

Aquest tresor lingüístic, històric i cultural hauria desaparegut en poc temps si no hagués estat per la voluntat tenaç de l’autor i la seva tasca acurada de recerca, que va obtenir, des del primer moment, la col•laboració d’una seixantena de testimonis sense els quals aquest llibre bellíssim i excepcional mai no s’hauria pogut escriure.

Autor: Josep Espunyes (Peramola, 1942)
És escriptor i lingüista. La seva producció literària s’inicià amb Cendra a l’abast (1968), Temps de manobre, finalista al premi Carles Riba el 1970, De l’Evangeli segons sant Lluc, primer accèssit a les Festes Fabra 1972, i Viatge al record (1974), publicades totes elles força anys més tard, a causa de la censura. Des d’aleshores la seva obra no ha parat de créixer en extensió i qualitat: Terrosset de sucre candi (1983), Un matí a Albastesa (1983), En Calçons (1984), Notes mínimes d’un paisatge (1987), La quarteta (informal) (1988), Pa d’àngel (1991, premi Les talúries 1990), Hora foscant a la ribera (1991), Baronia de Peramola (1995), Alt Urgell, plany i passió (1996), Del passat en el present (1999), Racó de calaix (1999), Segrada (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000), Trabucs i pedrenyals (2002), el recull Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes, juntament amb Jordi Pasques (2008), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008) i Masos i capmasos de la baronia de Peramola (2010).

dimarts, 23 d’octubre del 2012

El conte de la lluna que plorava


El conte de la lluna que plorava i altres històries més certes

Un mussol, un gripau, un follet, un ase, un conill, el sol o la lluna, són alguns dels personatges que protagonizen El conte de la lluna que plorava. Composat per històries enllaçades, aquestes són explicades pels mateixos protagonistes. És un conte per llegir però que, al mateix temps, també pot ser representat ja que hi ha moltes ressenyes de com se senten els personatges en les diferents actuacions que desenvolupen, és a dir, que quan parlen els protagonistes es donen detalls de l’expressió en què ho fan i de quin és el seu estat d’ànim.

A banda d’això el conte té com a teló de fons les contrades de l’Alt Urgell i els protagonistes són personatges que ens podem trobar qualsevol de nosaltres.

Autor: Xavier Comella
Empresari de la Seu d'Urgell en un establiment d'informàtica, MicroSeu, va escriure aquest conte per explicar-li a la seva filla. Quan era més petita, la seva filla Urgell, cada nit abans de dormir li demanava un conte així que donat que s’esgotaven les existències, tal com diu l'autor, es va inventar aquesta història. Inicialment el conte només era una única història però amb el temps en va escriure dues més, i més endavant va decidir unir-les totes en un mateix llibre "El conte de la lluna que plorava".

Il·lustradora: Yolanda Giménez
Aquest és el primer conte que il·lustra però en el seu temps lliure realitza tot tipus de manualitats.